Ecologie linguistique des milieux littoraux
Résumé
Les dades geolingüístiques o dialectològiques sovint són riques en indicis sobre els esquemes d'interacció en geografia humana i en la història d'una regió o d'un entorn natural habitat per una població rural establerta de més o menys temps. Es presentarà aquí una costa ben lluny de les costes de la Manega, però que podria inspirar treballs analògics: el Golf del Lleó, en la seva dimensió lingüística, tal com es recull en un document molt valuós: l'atles costaner de Louis Michel (1964). L'autor hi presenta costes i grups humans vinculats per una professió (la pesca), repartits en una àmplia franja de graus, estanys i lidos als peus dels monts del Llenguadoc i de Provença. Les dades de camp de Louis Michel, recollides entre 1954 i 1964 entre els pescadors del Golf del Lleó, són insuperables: tenen una gran solidesa empírica i s'han recollit en les llengües del corpus (català i occità/provençal). S'ha realitzat una captura numèrica de dades dialectals d'aquest estat documental sobre les varietats del català rossellonès i de l'occità a la Universitat de Montpeller 3, permetent oferir una "fotografia" en un moment donat, documentada in extremis abans de l'assimilació sociolingüística dels anys 1980-2010. Tenen un alt contingut en indexicalitat sociohistòrica sobre les dinàmiques lingüístiques observables, especialment mitjançant un tractament dialectomètric (distància d'edició: programari Gabmap 2011-: vegeu Nerbonne i altres 2011; Nerbonne i Heeringa, 2001, Nerbonne i altres 2005; Nerbonne i Kretzschmar 2003; consulteu Séguy 1971, 1973 per a les bases de la dialectologia quantitativa, i Polian i Léonard per a l'aplicació a un àmbit no romànic). S'incorporarà la zona mediterrània estudiada en el seu context occità (Léonard, Brun-Trigaud i Picard 2023, Léonard i Brun-Trigaud 2022), i es revisitaran les nocions de "modalitats" i de "transició" de Ricardo Carvalho Calero (vegeu Dubert-Garcia 2021) a la llum d'aquest estudi de cas. Es podria plantejar un enfocament similar sobre les dinàmiques lingüístiques a Normandia i a la costa de la Manega. Això contrastaria i faria interactuar parlars angevins, normands, picards, ille-de-francesos i flamencs (Brasseur 2016, Loriot 1967). La zona és molt menys lacunar i sobretot, més industrialitzada. Cal construir una metodologia en ecologia diasistèmica, al voltant d'espais tan complexos però relativament ben delimitats com el Golf del Lleó.
Geolinguistic or dialectological data often provide rich insights into interaction patterns in human geography and the history of a region or natural environment inhabited by a rural population for varying lengths of time. This paper will present a coastline quite distant from the shores of the English Channel but which could inspire similar research: the Gulf of Lion, in its linguistic dimension, as captured in a very valuable document: Louis Michel's coastal atlas (1964). The author presents coastlines and human groups connected by a profession (fishing), spread out along a vast stretch of lagoons, ponds, and barrier islands at the foot of the Languedoc and Provence mountains. Louis Michel's field data, collected from Gulf of Lion fishermen between 1954 and 1964, are unparalleled: they exhibit great empirical solidity and were collected in the languages of the corpus (Catalan and Occitan/Provençal). A digital capture of dialectal data from this documentary record on the varieties of Roussillon Catalan and Occitan has been carried out at the University of Montpellier 3, allowing for a "snapshot" at a given moment, documented just in time before the sociolinguistic assimilation of the 1980s-2010s. They have a high level of sociohistorical indexicality regarding observable linguistic dynamics, especially through dialectometric analysis (editing distance: Gabmap software 2011-; see Nerbonne et al. 2011; Nerbonne and Heeringa, 2001; Nerbonne et al. 2005; Nerbonne and Kretzschmar 2003; see Séguy 1971, 1973 for the foundations of quantitative dialectology, and Polian and Léonard for its application to a non-Romance domain). The Mediterranean area studied will be situated in its Occitan context (Léonard, Brun-Trigaud, and Picard 2023, Léonard and Brun-Trigaud 2022), and the notions of "modalities" and "transition" by Ricardo Carvalho Calero will be revisited (see Dubert-Garcia 2021) in light of this case study. A similar approach to linguistic dynamics in Normandy and along the English Channel coast could be considered. This would involve contrasting and observing the interaction of Angevin, Norman, Picard, Île-de-France, and Flemish dialects (Brasseur 2016, Loriot 1967). The area is much less lagoonal and, above all, more industrialized. A methodology in diasystemic ecology remains to be constructed, centered around spaces that are equally complex but relatively well-defined, such as the Gulf of Lion.
Les données géolinguistiques ou dialectologiques sont souvent riches en indices sur les schèmes d’interaction en géographie humaine et dans l’histoire d’une région ou d’un milieu naturel habité par une population rurale implantée de plus ou moins longue date. On présentera ici un littoral bien éloigné des rives de la Manche, mais qui pourrait y inspirer des travaux analogues : le Golfe du Lion, dans sa dimension linguistique, telle que saisie dans un document très précieux : l’atlas côtier de Louis Michel (1964). L’auteur y présente des rives et des groupes humains liés par un métier (la pêche), répartis sur un vaste cordon de graus, d’étangs, de lidos au pied des monts du Languedoc et de Provence. Les données de terrain de Louis Michel, recueillies en 1954-64 auprès des pêcheurs du Golfe du Lion, sont insurpassables : elles sont d’une grande solidité empirique, et ont été recueillies dans les langues du corpus (catalan et occitan/provençal). Une saisie numérique de données dialectales de cet état documentaire sur les variétés de catalan roussillonnais et d’occitan a été réalisée à l’Université de Montpellier 3, permettant de proposer une « photographie » à un moment donné, documentée in extremis avant l’assimilation sociolinguistique des années 1980-2010. Elles revêtent une haute teneur en indexicalité sociohistorique sur les dynamiques langagières observables, notamment par un traitement dialectométrie (distance d’édition : logiciel Gabmap 2011- : v. Nerbonne & al. 2011 ; Nerbonne & Heeringa, 2001, Nerbonne & al. 2005 ; Nerbonne & Kretzschmar 2003 ; cf. Séguy 1971, 1973 pour les fondations de la dialectologie quantitative, et Polian & Léonard pour l’application à un domaine non roman). On insèrera la zone méditerranéenne étudiée dans son contexte occitan (Léonard, Brun-Trigaud & Picard 2023, Léonard & Brun-Trigaud 2022), et on revisitera les notions de « modalités » et de « transition » de Ricardo Carvalho Calero (v. Dubert-Garcia 2021) à la lumière de cette étude de cas. Une approche analogue sur les dynamiques langagières en Normandie et sur le littoral de la Manche pourrait être envisagée. Elle ferait contraster et verrait interagir parlers angevins, normands, picards, île-de-franciens et flamands (Brasseur 2016, Loriot 1967). La zone est bien moins lagunaire et surtout, plus industrialisée. Une méthodologie en écologie diasystémique reste à construire, autour d’espaces aussi complexes mais relativement bien délimités, comme le Golfe du Lion.
I dati geolinguistici o dialettologici spesso forniscono ricche indicazioni sui modelli di interazione nella geografia umana e nella storia di una regione o di un ambiente naturale abitato da una popolazione rurale insediata da più o meno tempo. Qui si presenta una costa ben lontana dalle rive della Manica, ma che potrebbe ispirare lavori analoghi: il Golfo del Leone, nella sua dimensione linguistica, come catturato in un documento molto prezioso: l'atlante costiero di Louis Michel (1964). L'autore presenta coste e gruppi umani legati da un mestiere (la pesca), distribuiti lungo una vasta fascia di graus, laghi, lidi ai piedi dei monti del Linguadoca e della Provenza. I dati sul campo raccolti da Louis Michel dai pescatori del Golfo del Leone tra il 1954 e il 1964 sono insuperabili: sono di grande solidità empirica e sono stati raccolti nelle lingue del corpus (catalano e occitano/provenzale). È stata effettuata una digitalizzazione dei dati dialettali di questo documento sulle varietà del catalano roussillonese e dell'occitano presso l'Università di Montpellier 3, consentendo di offrire una "fotografia" in un determinato momento, documentata all'ultimo minuto prima dell'assimilazione sociolinguistica degli anni '80 e '10. Questi dati presentano un alto contenuto di indicizzazione socio-storica sulle dinamiche linguistiche osservabili, in particolare attraverso l'analisi dialettometrica (distanza di Levenshtein: software Gabmap 2011-; vedi Nerbonne et al. 2011; Nerbonne e Heeringa, 2001; Nerbonne et al. 2005; Nerbonne e Kretzschmar 2003; cf. Séguy 1971, 1973 per le fondamenta della dialettologia quantitativa, e Polian e Léonard per l'applicazione a un campo non romanico). La zona mediterranea studiata verrà inserita nel contesto occitano (Léonard, Brun-Trigaud e Picard 2023, Léonard e Brun-Trigaud 2022), e saranno rivalutati i concetti di "modalità" e "transizione" di Ricardo Carvalho Calero (vedi Dubert-Garcia 2021) alla luce di questo studio di caso. Un approccio simile alle dinamiche linguistiche in Normandia e lungo la costa della Manica potrebbe essere preso in considerazione. Questo comporterebbe il contrasto e l'interazione tra i dialetti angevini, normanni, piccardi, dell'Île-de-France e fiamminghi (Brasseur 2016, Loriot 1967). La zona è molto meno lagunare e soprattutto più industrializzata. Rimane da costruire una metodologia in ecologia diasistemica, attorno a spazi altrettanto complessi ma relativamente ben definiti, come il Golfo del Leone.
Las donadas géolinguistiques o dialectologicas son sovent ricas en indicis sus las schèmes d'interaccion en geografia umana e dins l'istòria d'una region o d'un mièg natural abitat per una populacion rurala implantada en mai o mens longa data. Se presentarà aicí un litoral plan alunhat de las ribas de la Marga, mas que i poiriá inspirar de las òbras analògas : lo gòlfe del Leon, dins sa dimension lingüistica, tala coma sasida dins un document plan preciós : l'atlàs costièr de Louis Michel (1964). L'autor i presenta de ribas e dels grops umans ligats per un mestièr (la pesca), despartits sus un vast cordon de graus, d'estanhs, de lidos al pè dels monts de Lengadòc e de Provença. Las donadas de terren de Louis Michel, reculhidas en 1954-64 al près dels pescaires del gòlfe del Leon, son insuperables : son d'una granda soliditat empirica, e son estadas reculhidas dins las lengas del còrpus (catalan e occitan/provençal). Una sasida numerica de donadas dialectalas d'aquel estat documentari sus las varietats de catalan rosselhonés e d'occitan es estada realizada a l'Universitat de Montpelhièr 3, permetent de prepausar una « fotografia » a un moment balhat, documentada in extremis abans l'assimilacion sociolingüistica de las annadas 1980-2010. Revestisson una nauta tenor en indexicalité sociohistorique sus las dinamicas lengatgièras observablas, sustot per un tractament dialectométrie (distància d'edicion : logicial Gabmap 2011- : v. Nerbonne & al. 2011 ; Nerbonne & Heeringa, 2001, Nerbonne & al. 2005 ; Nerbonne & Kretzschmar 2003 ; cf. Séguy 1971, 1973 per las fondacions de la dialectologia quantitativa, e Polian & Léonard per l'aplicacion a un domeni non romanic). S'inserirà la zòna mediterranèa estudiada dins son contèxt occitan (Léonard, Brun-Trigaud & Picard 2023, Léonard & Brun-Trigaud 2022), e se tornar las nocions de « modalitats » e de « transicion » de Ricardo Carvalho Calero (v. Dubert-Garcia 2021) al lum d'aquel estudi de cas. Un apròchi analòg sus las dinamicas lengatgièras en Normandia e sul litoral de la Marga poiriá èsser considerada. Fariá contrastar e veiriá interagir parlars angevins, normands, picards, illa-de-francians e flamencs (Brasseur 2016, Auriòl 1967). La zòna es fòrça mens lagunària e sustot, mai industrializada. Una metodologia en ecologia diasystémique rèsta a bastir, a l'entorn d'espacis tanben complèxes mas relativament plan delimitats, coma lo gòlfe del Leon.
| Origine | Fichiers produits par l'(les) auteur(s) |
|---|---|
| Licence |
